Vés al contingut

314 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre314 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià314 aC (cccxiv aC)
Islàmic964 aH – 963 aH
Xinès2383 – 2384
Hebreu3447 – 3448
Calendaris hindús-258 – -257 (Vikram Samvat)
2788 – 2789 (Kali Yuga)
Persa935 BP – 934 BP
Armeni-
Rúnic-63
Ab urbe condita440
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC
Anys
317 aC 316 aC 315 aC - 314 aC - 313 aC 312 aC 311 aC

El 314 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Visol i Llong (o també any 440 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «314 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Imperi Macedoni. Grècia

[modifica]
  • Antígon Monoftalm, que governava la part asiàtica del que havia estat l'imperi d'Alexandre el Gran, s'enfronta a una coalició formada per Seleuc I Nicàtor (governant de Babilònia), Cassandre (rei de Macedònia), Lisímac (governant de Tràcia) i Ptolemeu I Sòter (governant d'Egipte).[2]
  • Alexandre Polipercont, fill de Polipercont, regent de Macedònia, ajuda a Cassandre, ataca el port de Cil·lene, a Elis, però Aristodem, Enviat per Antígon Monoftalm, el rebutja amb l'ajuda de la Lliga Etòlia.
  • Aristodem marxa cap a Etòlia i la ciutat de Dime a Acaia (en territori d'Alexandre) es revolta, i mata la guarnició de Cassandre. Alexandre va a aquesta ciutat, l'ocupa i castiga els rebels amb execucions, empresonaments i exilis.[3]
  • Alexandre Polipercont mor assassinat per Alexion, un ciutadà de Sició. La seva dona Cratesípolis, molt popular entre l'exèrcit, pren el comandament de les tropes.[4]
  • Mentre Cassandre lluita per mantenir el control sobre la Grècia central, Antígon Monoftalm promet llibertat a diverses ciutats gregues si es posen del seu bàndol. Els etolis s'alien amb Antígon i s'estableix la Lliga de les Illes.[5]
  • Destrucció de la ciutat d'Agrínion durant la guerra entre Antígon i els seus adversaris. La ciutat estava aliada amb els acarnanis, que al seu torn eren aliats de Cassandre, contra els etolis, que donaven suport al seu rival Antígon Monoftalm. Quan marxa Cassandre, els etolis assetgen Agrínion, que no té altra opció que capitular. Van massacrar tota la seva població.[6]
  • Independència de Delos, que havia estat fins llavors sota el domini d'Atenes.[7]

República Romana

[modifica]

Xina

[modifica]

Naixements

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 55, 57
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 60, 61
  4. 4,0 4,1 Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 67
  5. Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 16
  6. Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XIX 67-68.
  7. «Delos». GEC. [Consulta: 24 febrer 2024].
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 15
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 25
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 28
  11. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 31
  12. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 26
  13. Koon San Tan. Dynastic China: an Elementary History. Kuala Lumpur: The Other Press, 2014, p. 54. ISBN 9789839541885. 
  14. Diògenes Laerci, Vides i opinions de filòsofs eminents, IV, 14
  15. «Èsquines». GEC. [Consulta: 24 febrer 2024].